Prelude

These lines, like
sheet music, are no more
than a collection of signs to
decipher. The reader of the poem
is a performer. 

But, 
today, I leave 
my spirit in
its natural state. I
don’t want it agitated by thoughts
or ideas.




Time

This line is the present.

The line you have just read is already the past
—it remained behind after being read. 
The rest of the poem is the future,
existing outside your 
perception.

The words 
are here, whether you read them
or not. And nothing on earth
can change that.




Path

The footprints of the bulls went thus:

          C     C     C     C
	      C     C     C     C

The block must have been on 
the other side.




Gran Méliès

— Maskelini
     puts the deck of cards in a
     case; he drapes the scarf between
     his hands: it disappears
     into the case. He has the deck
     of cards in his hands.

— Bah! Such shows
     are a little passé: the cinema
     has killed this genre.  

— But don’t forget
     that the cinema made
     its way thanks
     to these tricks.




Interlunar

A black curtain
serves as a background.
The skeleton that I left
on the table before writing
starts to move its legs and arms.
More skeletons enter and dance together.

— Grandmother,
what is a lover? —
                                            The old lady says:
— Oh! Now I remember ... —
Rising, she opens a closet
and out falls a skeleton.




Poem

It is certain 
I have no money
and it’s clear that most of
the coins are chocolate;
but if you take this page,
double it long-ways
into two rectangles,
and afterwards into four,
then make an oblique fold
along the four sides
and separate them
into two main parts,
                                 you will have 
a bird that moves
its wings.

                                                  To Pepa




Tumbler

A doll
that has a 
weight in its base and that,
tipped from its vertical
position, rights itself
again.

The people.

                                                  To Lluís Solà




Diagram

The fact is that
thousands of wealthy men
determine the destiny of the world,
and do it with one fundamental
principle in mind:
increase the benefits.

(How long will this structure last?)




Sneezes

Referring to the Spanish Press law
provisionally set down in April 1936,
the minister said that the best praise
we could offer was that it had
remained in effect for so long. 
Achi, Achoo, Achi!




Intonation

I notice so many changes
in what I feel and what I see,
that if I remember personal
tragedies I light a cigarette
and leave the poem.

Preludi

Aquests versos, com
una partitura, no són més
que un conjunt de signes per a 
desxifrar. El lector del poema
és un executant.

Però,
avui, deixo estar
el meu esperit en el
seu estat natural. No
vull que l’agitin pensaments
ni idees.




El Temps

Aquest vers és el present.

El vers que heu llegit ja és el passat
—ja ha quedat enrere després de la lectura.
La resta del poema és el futur,
que existeix fora de la vostra
percepció.

Els mots
són aquí, tant si els llegiu
com no. I cap poder terrestre
no ho pot modificar.




Camí

Les empremtes dels bous eren així:

          C     C     C     C
	      C     C     C    C

A l’altra banda hi devia haver
la quadra.




Gran Méliès

— Maskelini
     posa el joc de cartes en un
     estoig; agafa el mocador entre
     les mans: li desapareix i passa
     a l’estoig. El joc de cartes,
     el té a les mans.

— Bah! Espectacles així
     van de mal borràs: el cinema
     ha matat aquest gènere.

— Però no oblidis
     que el cinema va trobar
     el seu camí gràcies
     a aquests trucs.	




Interluni

Un teló
negre serveix de fons.
L’esquelet que he deixat
damunt la taula abans d’escriure
comença a bellugar cames i braços.
Entren més esquelets i ballen junts.

— Àvia,
què és un amant? —
                                            La vella diu:
— Oh! Ara que me’n recordo… —
S’aixeca, obre un armari
i en cau un esquelet.




Poema

És cert
que no tinc diners
i és patent que la major part de
monedes són de xocolata;
però si agafeu aquest full,
el doblegueu pel llarg
en dos rectangles,
després en quatre,
feu llavors un plec
oblic amb els quatre
papers i el separeu
en dos gruixos,
                 obtindreu
un ocell que mourà
les ales.

                                                  A Pepa




Saltamartí

Ninot 
que porta un
pes a la base i que,
desviat de la seva posició
vertical, es torna a posar
dret. 

El poble.

                                                  A Lluís Solà




Diagrama

El fet és que
milers d’homes adinerats
determinen el destí del món,
i en fer-ho s’orienten per un
principi fonamental:
augmentar els beneficis.

(I fins quan durarà aquesta estructura?)




Esternuts

Referent a la ley de Prensa espanyola,
dictada provisionalment l’abril de 1936,
el ministre va dir que el millor elogi
que li podíem fer era d’haver tingut
una vigència tan dilatada.
Atxim, atxum, atxim!




Entonació

Són tants els canvis que noto
quant al que sento i al que veig,
que si em recordo de tragèdies
personals encenc un cigarret
i surto del poema.